MÚSICA

CANÇONS NADAL 
Aquí teniu les cançons que els vostres fills i filles faran al festival de Nadal. Les podeu posar a casa per tal que les practiquin!! A class amb els mestres també s'assajarà per tal que el festival de NADAL sigui tot un èxit!!!

3r

Cançó
https://drive.google.com/file/d/1UmjOK0Kr51lsj46t8vqMwMOdEIwzceSG/view?usp=sharing

Dansa
https://drive.google.com/file/d/1-_1CbLEvvzDsdHhZK-gRjJ5zTC2mXT9l/view?usp=sharing

4t

Cançó
https://drive.google.com/file/d/1EGrRjqj5VfaKGoETGi61LcvD-lRbdW4U/view?usp=sharing

Autorretrato del estudiante de lenguas

A lo largo de mi vida estudiantil, he aprendido 3 lenguas en la educación formal y no formal: catalán, castellano e inglés.

El catalán y el castellano son mis lenguas primeras, ya que con la familia las hablo y fueron las primeras con las que me puede comunicar. El aprendizaje de estas en la escuela, no fue muy competencial, ya que las operaciones mentales que utilizábamos para entender por ejemplo cuando se utilizaban los adjetivos, era memorístico y las estrategias consistían en realizar ejercicios tradicionales donde se reproducía el mismo concepto una y otra vez.

Aunque el aprendizaje de estas dos lenguas, no se situaran en contextos comunicativos reales, al ser las lenguas más frecuentes que he utilizado para expresarme, he acabado desarrollando las habilidades de uso de estas lenguas para poder adaptarlas en cualquier contexto social.

En el caso del inglés, al principio me sentía insegura a la hora de hablarlo, ya que sentía que no era lo suficientemente competente como para poder expresarme con claridad, y tenía miedo de cometer errores. Además, al llegar al bachillerato, el método de enseñanza, era muy tradicional, pero debido a que una de mis estrategias útiles es la memorización, el hecho de estar siempre estudiando gramático, me sirvió para entender aún más esta lengua y cada vez soltarme más a la hora de hablarla. Fue des de esa momento, en que empecé a contactar con extranjeros y ha hablar con soltura.

Este año, me propongo sacarme el nivel B2 y es por es que estoy en una academia para lograr este objetivo.

A parte de estas 3 lengua, el japonés siempre me ha fascinado. Aunque no puedo mantener una conversación en este idioma, al menos soy capaz de presentarme o decir algunas frases que pueden ser útiles si algún día decido viajar a Japón. El aprendizaje lo he obtenido a través de series japonesas y de mi ex novio el cual era japonés y me enseñó algunas palabras.

Anàlisi del bloc

Anàlisi inicial del teu bloc

TÍTOL

-Quina relació té el títol amb el text escrit i amb la imatge?

El meu text va sobre la meva experiència davant l’aprenentatge de l’escriptura. És per això, que el meu títol ha sigut “Reflexió sobre el meu procés d’aprenentatge” és a dir, reflexionar sobre com he après jo a escriure i si m’ha sigut significatiu o pel contrari, no m’ha aportat utilitat per satisfer les necessitats socials.

IMATGE

- Quins tipus d’imatge has escollit (còmic, foto, il·lustració, etc.)?

He escollit una fotografia que he trobat per internet

-Què significa aquesta imatge per a tu?

A la imatge, apareixen dos infants, que s’ajuden mútuament a llegir i escriure. Per mi, significa una situació molt important que s’ha de propiciar en l’aprenentatge de la llengua: El treball cooperatiu

-Quina funció té la imatge respecte al text (informativa, decorativa, etc.)?

És una imatge que pretén informar de l’adequada manera d’ensenyar una llengua determinada totalment al contrari de com s’ensenya avui dia (centrant-se amb el codi i no amb la funcionalitat del llenguatge)

-La relació imatge text és explícita o implícita? Si és explícita, indica com el text escrit es relaciona amb la imatge.

És explícita ja que es relaciona amb el paràgraf on explico la manera adequada i significativa de com s’hauria d’aprendre l’escriptura. Una de les maneres motivadores és a través del treball per parelles, on els alumnes intercanvien diàleg i es permet una reflexió sobre el procés i de l’adquisició dels objectius d’aprenentatge (avaluació formativa)

TEXT ESCRIT

-Analitza els gèneres discursius que has inclòs en el teu text (descriptiu, argumentatiu, narratiu...).

El meu text és principalment descriptiu, expositiu i argumentatiu.

Primerament, és descriptiu, ja que m’estic descrivint a mi mateixa sobre la idea de ser competent o no; de com m’ensenyaven l’escriptura a l’aula i de la manera en què s’hauria d’impartir perquè sigui profitós per l’alumnat. Alhora, és expositiu, ja que exposo les meves idees i els fets tal com me’ls he trobat en la infantesa.

A més, també he incorporat l’argumentació, ja que en el text he justificat les meves respostes com per exemple, perquè hem considero competent, perquè un aprenentatge funcional és més idoni per impartir a l’aula que no pas un que se centra en el codi lingüístic…

-Indica si has fet servir algun recurs discursiu (metàfores, anècdotes,

comparacions...)

Durant el meu text utilitzo anècdotes que m’han permès explica de quina manera he arribat a ser competent en l’escriptura

REFLEXIÓ SOBRE EL MEU PROCÉS D'APRENENTATGE

Mai es pot dir que has après una llengüa al 100%, ja que sempre s'estan introduint noves formes d'expressió. No obstant, podem dir si som competents o no en una llengüa.

Considero que sóc bastant competent en castellà i en català, ja que sóc capaç de fer ús del codi lingüístic de manera funcional, és a dir, utilitzar la llengüa per satisfer les necessitats socials (escriure una carta, fer un resum, llegir un poema..). A més, faig ús del llengüatge per composar cançons pròpies i per això, necessito fer ús de la rima i de les expressions més idònies i acurades per expressar allò que vull enfocar en la cançó. No obstant, estic segura que sempre puc millorar i adquirir altres formes d'expressió en altres contexts diferents que em facin encara més competent

L'aprenentatge de les llengües, t'obra un camí per poder comunicar-te d'altres maneres i amb més persones, és per això, que aprendre una llengüa en aquest cas estrangera, t'aporta més riquesa lingüística i altres formes d'expressar-te.

Crec que la manera en què vaig aprendre el català i el castellà és a partir de la pràctica, és a dir, fent exposicions, enviant cartes als meus amics, inventant un conte/poesia als jocs florals.. És a dir, realitzant activitats que tinguéssin un significat per mi. No obstant, la majoria de vegades, a l'escola, ens dedicàvem a realitzar dictats per tal de centrar-nos en l'ortografia, o bé a realitzar exercicis repetitius sobre lèxic, cosa que no m'aportava només que normatives ortogràfiques i connexió entre les paraules per a escriure les frases correctament.

Jo pel meu compte, tinc amics d'arreu del món amb els quals em comunico amb anglès. Crec que aquesta manera és molt pràctica per desenvolupar les teves capacitats lingüístiques en una nova llengüa que estàs aprenent, amb un significat per mi i amb uns objectius (millorar l'idioma a la vegada que faig amics i aprenc altres cultures).

Considero que l'aprenentatge de la llengüa s'hauria de basar en un aprenentatge significatiu funcional. És a dir, realitzar activitats que tinguin un propòsit i un destinatari clar i rellevant per l'alumnat. Per exemple: Fer un llibre de les vacances de primer per tal que a les portes obertes, els pares i altres alumnes ho llegeixin. Podríem dir, que si ens centrem només en aquest tipus d'activitats, el codi llingüístic queda en segon pla. Però no és així, ja que a través d'avaluacions del procés realitzat, els alumnes s'adonen d'allò que escriuen bé i d'allò que haurien de millorar. Per tant a partir de la funcionalitat del llengüatge, enriquim el codi llingüístic.