Mai
es pot dir que has après una llengüa al 100%, ja que sempre s'estan introduint
noves formes d'expressió. No obstant, podem dir si som competents o no en una
llengüa.
Considero
que sóc bastant competent en castellà i en català, ja que sóc capaç de fer ús del codi
lingüístic de manera funcional, és a dir, utilitzar la llengüa per satisfer les
necessitats socials (escriure una carta, fer un resum, llegir un poema..). A
més, faig ús del llengüatge per composar cançons pròpies i per això, necessito
fer ús de la rima i de les expressions més idònies i acurades per expressar
allò que vull enfocar en la cançó. No obstant, estic segura que sempre puc millorar i adquirir altres formes d'expressió en altres contexts diferents que em facin encara més competent
L'aprenentatge
de les llengües, t'obra un camí per poder comunicar-te d'altres maneres i amb
més persones, és per això, que aprendre una llengüa en aquest cas estrangera,
t'aporta més riquesa lingüística i altres formes d'expressar-te.
Crec
que la manera en què vaig aprendre el català i el castellà és a partir de la
pràctica, és a dir, fent exposicions, enviant cartes als meus amics, inventant
un conte/poesia als jocs florals.. És a dir, realitzant activitats que
tinguéssin un significat per mi. No obstant, la majoria de vegades, a l'escola,
ens dedicàvem a realitzar dictats per tal de centrar-nos en l'ortografia, o bé
a realitzar exercicis repetitius sobre lèxic, cosa que no m'aportava només que normatives ortogràfiques i connexió entre les paraules per a escriure les frases correctament.
Jo
pel meu compte, tinc amics d'arreu del món amb els quals em comunico amb
anglès. Crec que aquesta manera és molt pràctica per desenvolupar les teves
capacitats lingüístiques en una nova llengüa que estàs aprenent, amb un
significat per mi i amb uns objectius (millorar l'idioma a la vegada que faig
amics i aprenc altres cultures).
Considero
que l'aprenentatge de la llengüa s'hauria de basar en un aprenentatge
significatiu funcional. És a dir, realitzar activitats que tinguin un propòsit
i un destinatari clar i rellevant per l'alumnat. Per exemple: Fer un llibre de
les vacances de primer per tal que a les portes obertes, els pares i altres
alumnes ho llegeixin. Podríem dir, que si ens centrem només en aquest tipus
d'activitats, el codi llingüístic queda en segon pla. Però no és així, ja que a
través d'avaluacions del procés realitzat, els alumnes s'adonen d'allò que
escriuen bé i d'allò que haurien de millorar. Per tant a partir de la
funcionalitat del llengüatge, enriquim el codi llingüístic.
